Arquitortura

Quan érem petits al portal de casa s’hi solia aclofar una vella desarrelada que tots anomenàvem “la Lloca” i ningú la coneixia pel seu nom perquè en aquella època aquestes coses importaven encara menys que ara. “La Lloca” solia dormir damunt els seus propis vòmits i pixats i, quan marxava, la mare ho havia de netejar tot amb lleixiu. Normalment deixàvem que dormís la mona i guillés, però a vegades el pare i un veí l’agafaven a coll i la portaven fins al geriàtric que menaven les monges. Mai vam fer-li mal i mai vam avisar la policia. Més aviat la compadíem i resàvem per no acabar la nostra vellesa com la seva. Hi he pensat llegint el reportatge que aquesta setmana El Punt Avui ha dedicat a la mal anomenada arquitectura defensiva –el nom amb què s’han autobatejat ja ho diu tot– i que anirem més bé si anomenem pel que és, o sigui, arquitectura hostil. Forma part d’una tendència actual que inverteix l’ordre de les necessitats i considera hostils els sensesostre que, igual que feia “la Lloca”, busquen sopluig passatger. Gràcies al reportatge he descobert que la moda arquitectònica té tants seguidors que fins i tot Arrels Fundació ha confegit un mapa que retrata els punts urbans on es perpetren tota mena d’obstacles, sovint amb finalitats tan sols estètiques, per foragitar els rodamons de portals, entrades o caixers automàtics, que aviat no en quedarà cap. I m’ha cridat l’atenció un detall que fins ara m’havia passat per alt: les noves portes del Liceu, obra de l’aclamat Jaume Plensa, estan pensades també per barrar el pas als hostes indesitjats. Malament rai si la societat moderna ha de reclutar els seus creadors per a finalitats tan insensibles com ara foragitar els sensesostre sense contemplacions. La mateixa fundació recorda que ells s’ofereixen a fer de mitjancers entre les parts per arribar a una solució sense necessitat d’enreixar casa nostra com si habitéssim un camp de concentració. No, els sensesostre no són zombis que vulguin queixalar-nos, i ai de nosaltres si acabem com la pobra “Lloca”.