De ‘Winnie the Pooh’ a ‘El Petit Príncep’

Ja han pas­sat 70 anys i, final­ment, han pres­crit els drets de domini públic d’algu­nes obres i per­so­nat­ges, com ara El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, i Win­nie the Pooh, d’A. A. Milne. A par­tir d’ara ja se’ls pot posar al seu lloc. Una nova mirada i, ara sí, intel·ligent ens pot apro­par al Petit Príncep com un mani­pu­la­dor domi­nant, qui sap. Ja tenim exem­ples com el film pio­ner, opor­tu­nista i dolent Win­nie the Pooh: sang i mel (Rhys Frake-Water­fi­eld, 2023) que con­ver­teix aquest osset cur­tet i babau en un assassí en sèrie. Per cert, el fill de l’autor odi­ava els lli­bres de Win­nie; deia que el seu pare havia fet pública la seva infància. Estic espe­rant que que­din lliu­res de drets el ratolí Mickey, però espe­ci­al­ment Tintín.