Llibres

S’acosta el dia. Aquest diumenge que ve, no, l’altre. Sant Jordi. Un dia senyalat. Aquest any però ja és en vermell al calendari perquè s’escau que és diumenge. Mal dia, diuen els del sector. No ho crec pas. Sigui quin sigui el dia de la setmana, ens hem de felicitar que en tinguem un, de dia, que enalteix i festeja el llibre. Si us plau, que el llegir no ens faci perdre l’escriure. Hem d’estar orgullosos d’atresorar una tradició que omple carrers i places d’arreu a partir d’un objecte que, com pocs, té tantes prestacions, que et dona tant per tant poc, sí, sí: el llibre. Una tendència que amb l’ajuda de tothom s’ha aconseguit desestacionalitzar i que tingui una presència constant i continuada durant tot l’any. Això sí, amb el moment apologètic del dia 23. És una victòria de la cultura. De la nostra cultura. Que hi ha el negoci, sí, és clar, i quin mal hi ha? La literatura no pot ser un bon negoci? Vull pensar que sí. No és veritat que tothom voldria viure d’escriure, mal dit del cuento? Ara, també és veritat que els autors que som la baula imprescindible d’aquesta cadena hauríem d’estar força més ben tractats. Ja que el sector de les lletres sovint s’amoïna tant pels números, trobo que no pot deixar que els que fan que aquesta roda rutlli, autores i autors, siguin només un número. I m’agradaria que es tingués en compte que se’ns ha de compensar com toca per la feina que fem abans, durant i després de pensar, escriure i promoure els llibres. Aquí sí que tots hi firmaríem i també penso que més a la curta que a la llarga seria un revulsiu, en el ben entès que, tot i causar maldecaps al principi, seria positiu perquè produiria una reacció favorable de la qual es beneficiaria tothom. Començant pels autors i acabant pels lectors. Ja sé que és una obvietat, però sovint cal recordar-ho perquè, de tant que ho sabem, ho perdem de vista. No oblidem que és per als lectors per a qui s’escriuen els llibres.