Joan Laporta diu la seva a la teva

Interessant entrevista amb Joan Laporta a TV3 que recupera per a l'entorn culé el costum de veure el president del club donant explicacions "institucionals" a través del canal públic català. El Barça és el club que canvia per a no canviar: canvien els noms, perseveren les actituds. Núñez, Gaspart, Laporta…

Els espectadors hem reviscut el paternalisme del president insuflant ànims, perdonant els seus jugadors, donant segones oportunitats per "agraïment", jutjant jugadors pel gol que van fer aquell dia de fa dos anys, recorrent al sentimentalisme i al patriotisme –"ens estimem el Barça i ens estimem Catalunya"-, demanant disculpes i des de l'inici, "buscant forces per a no ensorrar-me". Com quan Núñez plorava, com Gaspart implorant "caritat humana". L'etern retorn de Parmènides: la casuística del club s'imposa als noms, als canvis, als projectes i fa terra cremada dels esperançadors intents de modificar el full de ruta de l'entitat.

Diu que Ronaldinho no ha estat apartat, el president nega que "surti de marxa" amb els jugadors (responent una pregunta que fora de context provoca vergonya aliena… i en el context també), que no es reconeix en les imatges de si mateix adoctrinant els socis i insultant l'àrbitre a Manchester i es justifica dient que "acumulo una pressió que s'ha fet difícil de suportar", i que quan li pregunten si Sandro Rosell seria un bon president del Barça, prefereix respondre que "no" en comptes de dir que com a president del club no li sembla adequat respondre la pregunta.

Alguna cosa ha canviat en el Laporta que va omplir d'il·lusió el club. Quan parla sona nostàlgic del seu propi mandat, permet que l'entrevistador tutegi -"Com estàs?"- el president del Barça, un president que apel·la a la fe en l'estil del projecte, amb Guardiola com a aposta, que es justifica en nom de la coherència, i que aposta per un continuïsme d'estil que canvia de noms però no de projectes.

Com el propi club.