De reüll
Literal
Vista la falta de quòrum i de solucions efectives que els polítics presenten davant la sequera ferotge que afecta el país, un grup d’entitats ecologistes han pres la iniciativa i han convocat una cimera social el 6 de maig. Diuen que volen recollir propostes per fer front no només a la situació actual, sinó a les causes profundes que la generen. Creuen que és urgent abordar el model de consum i ús de l’aigua a Catalunya, així com la gestió i la contenció de la demanda. Aquests dies que la sequera ha esdevingut el tema que marca l’agenda mediàtica, surten moltes propostes que van des de l’ús d’aigua del mar amb plantes dessalinitzadores fins a la regeneració de les aigües residuals per prevenir la salinització dels pous del litoral i fins i tot per a ús de boca, però hi ha un tema importantíssim i que sembla que no preocupi en determinats fòrums: el canvi en l’ús i el consum. Què se n’ha fet d’aquelles petites infraestructures que permetien recollir una part d’aigua de pluja a les cases o aquells torrents i rieres que portaven les aigües a través dels camps? Què se n’ha fet del cicle de l’aigua que ens explicaven a l’escola? Quina consciència tenim del que representa el simple gest d’obrir l’aixeta? Tot és massa fàcil! I quan ja no n’hi hagi ni gota? Traurem el Sant Crist gros? Literal!