La veu eterna de Núria Espert

És llei de vida: els grans –i parlem de grandeur, a la francesa, no de l’edat– es van acomiadant dels escenaris: millor si ho fan en vida i en plenes facultats. Ara, Núria Espert ha anunciat que es retira o, més concretament, que no acceptarà cap altre projecte després de La isla del aire, que està representant al Romea fins al 14 de maig, dirigida per Mario Gas. Llavors li quedarà menys d’un mes per fer els 88 anys, l’11 de juny. És una bona edat per retirar-se, sobretot si és per voluntat pròpia, després d’una carrera tan llarga i tan prolífica en el teatre, però també en el cinema, la televisió i l’òpera, com actriu i com a directora. I va gravar alguns discos, sobretot recitant poesia amb la seva veu eterna, però també cantant, com a Cançons del ghetto (Edigsa, 1968).