Els punts sobre les is del cas Negreira
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Toni Romero, Lluís Simon, Sara Muñoz, Ure Comas, Carles Sabaté, Paco Espiga, Teresa Márquez, Xavi Castillón i Dolors Bellés.
L’anomenat cas Negreira va caure fa dos mesos al món del futbol com una càrrega de profunditat que erosionava clarament la reputació esportiva i institucional del Barça i amenaçava la seva estabilitat i rellançament a mitjà termini. En aquest sentit, l’aparició del president de l’entitat, Joan Laporta, era imprescindible per explicar i acreditar la versió del club i alhora, cosa tant o més important, per desmentir les versions sensacionalistes o directament difamatòries que porten dos mesos confeccionant un relat inculpatori lesiu per a la imatge del club i per a tot el barcelonisme. Era inexcusable explicar-se, i segurament avui és elogiable el to, la claredat, la contundència i la recopilació de dades i proves per aportar transparència, precisió i credibilitat en la defensa de la posició del club en aquest afer. Però el que no ha estat la veu del FC Barcelona és diligent. Segurament perquè una investigació a fons o la mateixa situació processal del cas obert demanaven un temps, però la qüestió és que durant dos mesos de silenci s’ha donat barra lliure a l’especulació, a un intent de linxament i a una certa pèrdua de confiança en el Barça com a marca.
El mal ja està fet i ja veurem fins a quin punt pot ser revertible i comptabilitzable, com anunciava el mateix president Laporta per deixar clar que el Barça es defensarà allà on calgui i fins a les últimes conseqüències. La seva compareixença d’ahir, en tot cas, marca un punt d’inflexió en aquest afer. El ‘monstre’ ha crescut durant massa temps, no hi ha dubte que alimentat interessadament des de l’altaveu mediàtic de l’Estat i també, incomprensiblement, des de la presidència de la Lliga de Futbol Professional en mans de Javier Tebas, però també per un evident conflicte d’interessos que en 18 anys ningú del club va ser capaç de detectar i corregir. El d’ahir és un primer pas per demostrar que el Barça és innocent no només de comprar àrbitres i d’alterar la competició, que això possiblement ja estigués demostrat pels mateixos fets, sinó també de pretendre un benefici il·lícit esportiu. Un primer pas al qual n’hauran de seguir altres, tots els que convinguin, per desmuntar campanyes i restaurar el nom del Barça davant la justícia i el futbol espanyol i l’europeu.