El voraviu
El Barça havia de ser
Laporta no té explicació i fa disparar el relé d’una nova fase de la repressió
La reacció de la televisió oficial del Real Madrid a la roda de premsa de Laporta de dilluns diu molt del que ens espera. El president del Barça els fa posar com una moto i el Barça havia de ser el que els esperonés a obrir oficialment el darrer nivell de la repressió: reescriure la història sense cap pudor per coneguda i viscuda que sigui i convertir la víctima en botxí i el botxí en víctima. Ja fa mesos que l’ofensiva contra la llengua és amb tota la cavalleria de què disposen. Amb l’episodi del Barça com a equip del règim franquista s’inaugura oficialment la tergiversació de la història recent. No els fa cap por que tots ho hàgim viscut, es disposen a reescriure, i no es limitaran a la història del Barça perquè se senten valents i perquè s’han acabat creient el segon vers de l’“A por ellos” i ara canten, amb el pit inflat, “A por ellos, que son pocos y cobardes”. Segurament a Laporta li tocava fer-ho i segurament el Barça havia de ser qui els fes disparar el relé de la darrera fase de la repressió. No seré jo qui li critiqui ni qui li recomani, ara que està de moda, el fitxatge d’alguna Astrid Barrio de l’esport (Figo?) per poder intercanviar parers amb els que pensen diferent. Tot plegat no treu, però, que Laporta dilluns va aprovar molt justet. Va anar tard com ja sabíem i va complir de cara a la galeria de convençuts, però continuem sense cap explicació convincent de la bestiesa que hem fet i del temps que ha durat. Segurament és que no hi ha explicació.
