Joves i somnis

Aviat farà un mes que es va celebrar Expojove, un saló que aixopluga les paraules formació i treball amb l’objectiu de coordinar la varietat de propostes acadèmiques i curriculars existents. De fet, hi ha molts salons arreu que s’anomenen igual, per ser les persones joves el mercat prioritari, però per a mi aquest és especial perquè va sorgir fa molt temps del Consell Comarcal del Gironès. Ara és un esdeveniment que ha crescut, ha canviat de lloc i destina més recursos per acompanyar en la difícil tasca de decidir. Quan jo era jove també era difícil decidir, però no hi havia aquestes oportunitats. La informació era donada amb comptagotes, més restringida, ara n’hi ha tanta que potser ho fa més difícil de pair. Sigui com sigui, allò important és que des de la societat ens ocupem de les generacions del futur i potser per això, encara que sigui en una petita porció, tothom ha de contribuir a la recerca dels seus somnis. Perquè d’això es tracta, que aquelles idees que et fan feliç passin a l’acció. Dissenya el teu futur ha estat el lema d’enguany amb el propòsit d’acompanyar, en aquest viatge de pensaments, emocions i decisions, les persones majors de setze anys que acaben l’educació obligatòria, i també les seves famílies i el personal docent, però també és un espai obert a persones que estan a l’atur o que volen fer un canvi de feina i que, per tant, poden necessitar ampliar o reprendre els seus estudis. Saps que fins al 95 anys tenim capacitat per aprendre? Em sento afortunada d’haver impartit unes xerrades sobre gestió de somnis. En una de les dinàmiques que vam compartir, els feia escriure cinc somnis per prendre consciència de l’equilibri, l’energia i l’esforç amb allò que ens omple de veritat. Una noia deia que volia ser entrenadora de gimnàstica i vam celebrar la seva generositat i el seu lideratge. Un noi va compartir que volia ser concertista de piano i vam aplaudir la seva disciplina i perseverança. Però va haver-hi un jove que em va impactar molt. El seu somni era tenir un pare i sentir-se estimat. Vaig fer uns segons de silenci abans de confessar-li que no el podia ajudar, però que en privat podíem parlar-ne, si volia. T’adones de quina varietat de somnis tenen les persones joves? Et sumes a voler ajudar a fer que puguin ser allò que pretenen i que trobin la seva caixa d’eines emocionals per no perdre l’enamorament a la vida i seguir creient en allò que volen crear? Jo també m’hi sumo.