Les respostes que Laporta no dona

Els dos mesos que Laporta ha tardat a parlar del cas Negreira els deu haver invertit en autocontrol per no mossegar l’ham de la primera canya que li tiressin. Tot el que ha dit és raonable i raonat, però continuen faltant les respostes al per què i per què durant tant de temps el Barça ha pagat serveis al número 2 de l’arbitratge estatal. Falten, segurament, perquè la primera no es pot donar per raons estètiques i la segona perquè deu entrar en conflicte amb l’estratègia de defensa, amb la pau social del barcelonisme o amb totes dues alhora.

Sense fer-la explícita, Laporta ja va apuntar la primera. El Barça va entrar en tractes amb Enríquez Negreira perquè el Madrid era l’equip del règim durant el franquisme i no ho havia deixat de ser amb el dictador mort. Tenir un infiltrat en els cercles de poder és bàsic si el teu antagonista controla totes aquestes esferes. És igual que fos Núñez o Gaspart. El Barça havia de tenir algun tipus d’influència a la federació espanyola, al comitè d’àrbitres, a la UEFA i on fos que es ventilés la seva sort més enllà del dictamen de la piloteta. No per manipular res, tan sols perquè, després de dècades d’impunitat del règim blanc, tenir algú a la cuina permetia al Barça ser testimoni i intentar aturar els intents de controlar el futbol “por la puerta de atrás” (de què em sona això?). Què no farien si ara es veuen capaços de reescriure la història, ignorant que Sunyol va ser assassinat i Di Stefano robat al Barça, amb la certesa que la Fox pagarà per haver mentit i el Real Madrid no.

I per què es paga durant tant de temps, si el corporativisme arbitral brama que Negreira ni parlava amb ells? Algú ha fet xantatge al Barça? Com ha pogut fer-ho? I, des d’una altra òptica, algun membre destacat de l’entorn barcelonista té implicacions poc defensables en el cas Negreira, a banda del desaparegut Josep Contreras? Queda guió per conèixer.