La insaciable Junta Electoral Central
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Lluís Simon, Anna Serrano, David Brugué i Núria Astorch.
La perplexitat no sembla tenir límits quan la causa la Junta Electoral Central. L’òrgan regulador dels processos electorals s’ha pres la molèstia de renyar el president Pere Aragonès per haver utilitzat expressions pròpies de les formacions independentistes en la compareixença en què va plantejar el seu model d’acord de claredat. S’empara amb el període electoral vigent i afegeix que Aragonès actuava des d’una posició institucional. Una posició que justament no adopta la JEC, que entra sense complexos en el debat públic i ho fa transmetent un biaix ideològic que la desacredita com a garant de la neutralitat. La resolució de la Junta Electoral grinyola quan –potser conscient que s’està extralimitant– es limita a fer recomanacions preventives sense obrir cap expedient. Si Aragonès ha vulnerat la llei, la JEC li ha d’obrir un procediment sancionador. Si no ho ha fet, té l’obligació de guardar silenci i contenir les pulsions repressives. En període electoral no es pot inaugurar obres o fer balanç de mandat, i Aragonès no ho ha fet. L’exposició sobre l’acord de claredat s’emmarca en l’àmbit de la iniciativa política. És als rivals polítics i en última instància als votants –però no a la JEC– a qui correspon valorar si té una motivació electoralista que, d’altra banda, és exactament la mateixa que es pot atribuir a Pedro Sánchez quan cada dia afegeix a l’oferta milers d’habitatges de lloguer social. De renyar Aragonès per haver presentat i valorat una iniciativa política a exigir silenci als representants institucionals durant els períodes electorals, hi ha tan sols un pas. La JEC està confrontant la interpretació que fa de la llei de règim electoral (Loreg) i la llibertat d’expressió.
La JEC no descansa. En el seu currículum hi ha la croada inquisidora contra el groc i les pancartes, origen dels procediments que van acabar amb la retirada de l’acta de diputats del president Quim Torra –com ho farà en poc temps amb Laura Borràs– i Pau Juvillà, la censura a expressions com “exili” o “presos polítics” i, sobretot, quan va vetar Puigdemont, Comín i Ponsatí a les llistes de Junts per a les europees del 2019, decisió que fins i tot el Suprem va corregir.