Tot menys la noia (i la seva veu única)

M’agraden molts grups i solistes musicals, però n’hi ha alguns que simplement els estimo, un dels quals és Everything But The Girl, que a part de tenir un dels millors noms de la història i una discografia exemplar iniciada fa gairebé quatre dècades amb Eden (1984), està format per dues persones que, sense conèixer-les, intueixo que són encantadores, Tracey Thorn i Ben Watt, parella en tots els sentits. Ella té una de les millors veus del pop britànic i junts o per separat han compost i interpretat cançons meravelloses, algunes més despullades, altres més orquestrades o vestides elegantment amb electrònica. En aquesta última línia apunta Fuse , el nou disc que acaba de publicar EBTG, 24 anys després de l’anterior, Temperamental. La llarga espera ha valgut la pena.