L’exemple del Barça amb el català

El Barça va fer diu­menge un gest apa­rent­ment sim­ple, però d’un alt valor simbòlic, en con­vi­dar a “com­par­tir el català” amb un mosaic al Camp Nou en un par­tit dels més impor­tants del calen­dari fut­bolístic. En la situ­ació deli­cada que està el català tots els ges­tos comp­ten: les polítiques lingüísti­ques, per des­comp­tat, però també l’exem­ple de líders d’opinió i d’ins­ti­tu­ci­ons com el Barça. N’hau­rien de pren­dre nota els can­di­dats que aquests dies s’omplen la boca amb la defensa de la llen­gua però després par­len en cas­tellà als cata­lans nas­cuts fora de Cata­lu­nya, s’adre­cen en la llen­gua de Cer­van­tes als ciu­ta­dans de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona o són incapaços de tro­bar un advo­cat que sàpiga expres­sar-se en la llen­gua de Pom­peu Fabra en un judici.