El Virolai, avui al Mercadal

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Els creients, i també alguns que no s’hi reconeixen, tenen en especial estima la Moreneta i fins i tot el conseller Baltasar, del govern Montilla, el 2008 s’hi va adreçar per demanar-li una aigua caiguda del cel que es necessitava tant com la necessitem ara. O potser ara ens cal encara més. De moment la consellera Jordà no ha cregut oportú, almenys públicament, encendre-li un ciri per veure si aquesta sequera que patim s’acaba. Ho farem per ella, que qualsevol ajuda és ben rebuda perquè, si no, les passarem magres.

Avui celebrem la festivitat de la Moreneta i per tant cal felicitar tantes Montserrats com tenim al país i també algun home que se’n diu. Vint-i-quatre, n’hi havia a Catalunya el 2020 segons l’Idescat, tal com va informar el programa Islàndia, d’Albert Om, l’any passat. La festivitat de la Mare de Déu de Montserrat també va ser el dia escollit pels antics cantaires de l’Escolania del Mercadal per reunir-se, honorar els seus difunts i recordar, un any més, una personalitat que va ser clau durant quaranta anys perquè l’escolania de l’església de Santa Susanna del Mercadal fos coneguda i reconeguda. Aquesta tarda, a les set, oiran missa a la parròquia i, com és costum des de fa molts i molts anys, els antics cantaires de l’escolania hi cantaran en honor de la seva patrona. Hi interpretaran algunes parts de la missa gregoriana De Angelis, així com composicions d’Émile Jacques-Dalcroze, Gregori Estrada, Francesc Farràs, Jean-Pierre Lécot, Lluís Millet i Pagès, Odiló M. Planàs i l’himne montserratí amb música de Josep Rodoreda i lletra del poeta Jacint Verdaguer.

Tot i que la història es remunta al segle XV, quan el Mercadal va deixar de ser un apèndix de la de Sant Feliu i es va convertir en parròquia amb el nom de Santa Susanna, l’escolania, un cor de veus blanques, va ser fundada per mossèn Joan Maria Roquet-Jalmar i Oms, a qui va substituir Joan Perramon i Oliva. Però l’autèntica ànima va ser mossèn Ferran Forns, “mossèn Fernando”. Va ser més de quaranta anys el seu director, fins al 1964. Hi va organitzar, el 1927, amb el violinista Josep M. Carbonell, una acadèmia musical que impartia classes de solfeig, violí i piano en un local de la Cort Reial. “Mossèn Fernando” durant la República va formar part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i després de la guerra civil va ser mestre de música de l’hospici i professor del Seminari Diocesà.

Els escolanets tenien entre sis i catorze anys, i després deixaven el cor, però sempre van mantenir el vincle amb el seu director, que va morir el 1970. Els seus escolanets encara el recorden i es retroben cada 27 d’abril per cantar i renovar les directrius que els havia donat mossèn Fernando: amor al cant, al proïsme, a la Verge bruna i a Catalunya.

A la fotografia del Fons Escolania del Mercadal del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona es pot veure un jove Ferran Forns amb els seus escolanets. Fernando Forns era el germà de l’àvia materna dels germans Nadal Farreras. Avui el Virolai s’entonarà a la capella de la Mare de Déu de Montserrat del Mercadal.