Els Joglars ja són de ‘can seixanta’

Actius, i sempre amb l’instint d’incomodar, Els Joglars són deixebles d’Aristòfanes (el mateix autor d’Els ocells de La Calòrica). Reivindiquen el dret d’importunar, de generar debat, de no separar ramats d’ovelles blanques i negres. Només estaran quatre dies a l’Apolo del Paral·lel amb ‘Que salga Aristófanes’ amb un Ramon Fontserè divertit i un punt insolent. La companyia, que continua assajant a Rupit, ha superat els 60 anys. Els agradaria trobar un relleu; l’esperen. Però no volen renunciar als seus processos d’assaig de quatre mesos i llargues gires. Ara, això sí, han obert la possibilitat de convertir la seva cúpula en un espai obert per a residències i festivals amb accions de curt aforament. El teatre que purga, veient la longevitat d’Els Joglars, és saludable als intèrprets i també a la societat que fustiga, si ho fa amb intel·ligència i no per afegir-se a l’escarni impune dels poderosos del país veí.