Els Joglars ja són de ‘can seixanta’

Actius, i sem­pre amb l’ins­tint d’inco­mo­dar, Els Joglars són dei­xe­bles d’Aristòfanes (el mateix autor d’Els ocells de La Calòrica). Rei­vin­di­quen el dret d’impor­tu­nar, de gene­rar debat, de no sepa­rar ramats d’ove­lles blan­ques i negres. Només esta­ran qua­tre dies a l’Apolo del Paral·lel amb ‘Que salga Aristófanes’ amb un Ramon Font­serè diver­tit i un punt inso­lent. La com­pa­nyia, que con­ti­nua assa­jant a Rupit, ha superat els 60 anys. Els agra­da­ria tro­bar un relleu; l’espe­ren. Però no volen renun­ciar als seus pro­ces­sos d’assaig de qua­tre mesos i llar­gues gires. Ara, això sí, han obert la pos­si­bi­li­tat de con­ver­tir la seva cúpula en un espai obert per a residències i fes­ti­vals amb acci­ons de curt afo­ra­ment. El tea­tre que purga, veient la lon­ge­vi­tat d’Els Joglars, és salu­da­ble als intèrprets i també a la soci­e­tat que fus­tiga, si ho fa amb intel·ligència i no per afe­gir-se a l’escarni impune dels pode­ro­sos del país veí.