Ni el Girona ni Joaquim Nadal

Dimecres passat, en la conversa prèvia a les eleccions municipals de Girona que van organitzar la demarcació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Girona i el Col·legi de Periodistes, van sortir els grans temes i es va debatre molt sobre el model de ciutat. Lluís Martí hi era en nom de Junts, Cristina Andreu, de Guanyem Girona, i els caps de llista Sílvia Paneque i Quim Ayats van defensar el pavelló del PSC i ERC. El periodista Jaume Serra va conduir el debat després d’una benvinguda de Marc Riera, l’home del COAC. En Jaume imposa, amb la seva presència i la seva veu radiofònica, i potser per això el debat va ser plàcid, sense interrupcions (potser se’n van trobar a faltar més) i sense passar dels límits del temps atorgat. Allà vam saber que Carles Ribas havia tingut un ensurt de salut, del qual es recupera perfectament. No hi va ser la candidata de Ciutadans.

La paraula “consens” va sortir moltes vegades a l’acte. De fet tothom tenia clar a la sala, i els candidats també, que caldran pactes després del 28 de maig. El repte són almenys 14 regidors entre dues forces polítiques. D’aquí prové la importància de ser la llista més votada, tot i que podria passar el que mai no ha passat a Girona, que la llista més votada no tingués l’alcaldia. Tothom té la seva estratègia. Paneque està en campanya des de fa dotze anys i, de fet, va ser l’única que va dir clarament que volia ser alcaldessa. Cristina Andreu va ser combativa però va estar continguda. Va ser la que més va insistir que cal un canvi en el model de ciutat. Quim Ayats, ferm i institucional, sap que ha de lluitar per guanyar, però també que, si no és així, pot ser qui rebi més ofertes per fer govern. I Lluís Martí, sempre contingut, encara que es va deixar anar en algun moment, va insistir que cal canviar coses però en la mateixa direcció, perquè a Girona s’hi viu molt bé.

Es va parlar molt d’àrea urbana, de la Casa Pastors, del garatge Forné i, al final, del Trueta i d’Hipra. I de cultura, ja que en Quim Ayats va treure pit pel que s’hi dedica en el pressupost i Lluís Martí, amb qui governa, li va dir que l’hi havien deixat ben encarrilat. De fet les punyaladetes van ser contingudes. Entre la Cristina i en Quim, per l’habitatge, i entre en Lluís i la Sílvia. El regidor d’Urbanisme va acusar de demagògia la candidata del PSC i aquesta li va treure el carrer de la Creu. També van sortir els ciclistes, però menys del que pensava. I tot i que tothom va parlar de posar límits, només Cristina Andreu va insinuar quins.

Si una frase va causar enrenou entre el públic va ser la de la candidata de Guanyem quan va dir que cal replantejar Temps de Flors perquè “els gironins no hi anem”. Pel que semblava entre públic i taula, no és ben bé així, com va rebatre-li Lluís Martí. A la butaca vaig constatar algunes coses: la paraula “independència” només va sortir en la menció final de Lluís Martí: “Som independentistes i independents.” Res més, al contrari que en debats de temps enrere. I posat a trobar a faltar coses, cap referència al Girona FC –que el dia anterior li’n va fer quatre al Real Madrid–, ni al Bàsquet Girona, ni a l’Uni. Ah, ni tampoc a Joaquim Nadal, l’alcalde que abans tothom es posava a la boca i el posaven d’exemple.