Quatre-cents euros per nit

El negoci de l’espe­cu­lació immo­biliària no té atu­ra­dor per més que les admi­nis­tra­ci­ons vet­llin –les que ho fan– per pre­ser­var el dret a l’habi­tatge en con­di­ci­ons mínima­ment assu­mi­bles. És una lluita titànica que aquests dies ha tin­gut en una finca del car­rer Tar­ra­gona, a prop de l’estació de Sants, un clar para­digma dels interes­sos que es mouen i els suports que s’acti­ven: un jutge obliga l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona a adme­tre 120 llicències de pisos turístics en l’esmen­tat bloc tot i que el pla espe­cial urbanístic d’allot­ja­ments turístics apro­vat al 2018 impe­dia obrir nous apar­ta­ments. El 2019 el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya va anul·lar aquest pla, el con­sis­tori hi va pre­sen­tar recurs i en aquest punt mort jurídic la immo­biliària Gallardo, pro­pietària dels pisos, va sol·lici­tar i acon­se­guir les llicències el 2022. Els guanys són espec­ta­cu­lars: tari­fes de 400 euros per la reserva d’una nit; quin veí pot com­pe­tir-hi? I això mal­grat que el preu mitjà del llo­guer a Bar­ce­lona ja arriba als 1.066 euros. Un autèntic escàndol que les admi­nis­tra­ci­ons no hau­rien de per­me­tre. Tam­poc l’abús dels ano­me­nats llo­guers de tem­po­rada –entre 32 dies i 11 mesos–, una moda­li­tat de con­trac­tes escas­sa­ment regu­lats que com­por­ten la inde­fensió dels que viuen de forma per­ma­nent en l’immo­ble i són pres­si­o­nats a pagar més. És el que està pas­sant a la casa Orsola, un edi­fici moder­nista que hi ha a la con­fluència dels car­rers Calàbria i Con­sell de Cent, on el fons vol­tor Lio­ness Inver­si­o­nes està expul­sant els veïns per adop­tar aquesta moda­li­tat. El canvi? La diferència entre els 700 euros i els 1.900 que cos­ten els pisos refor­mats. Se suposa que hi ha qui té un poder adqui­si­tiu en con­sonància, però, i la resta, on pen­sen que hem de viure i com?