Frankenstein ja és aquí

En els últims mesos ens hem esverat pels avenços en intel·ligència artificial (IA), amb el ChatGPT al capdavant. L’enrenou ve de lluny: el 1950, Alan Turing (excepcional i malaguanyat científic, d’altra banda, que va ser bandejat pel fet de ser homosexual) va ser el primer a preguntar-se: poden pensar, les màquines? Un altre matemàtic i expert en IA, el professor de la URV Manel Sanromà, explicava l’altre dia en una conferència al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar que Turing alertava que per respondre a la pregunta primer hem de definir què és una màquina i després hem de definir què és pensar. Per Sanromà, cada dia més ens adonem que nosaltres som màquines. I pensem? Ell posava irònicament (o no) en dubte que alguns dels seus alumnes, i també alguns professors, pensin. A hores d’ara, segons Sanromà, les màquines faran qualsevol tasca intel·lectual tan bé o tan malament com un humà. Aviat, però, la faran molt millor. “I estic convençut que això passarà aquest segle XXI.” Tenen consciència, aquestes màquines? Ara no, però l’expert creu que en podran tenir. Només els falta tenir un cos. Frankenstein serà real i apareixerà aquest segle XXI, augura. El problema, diu, és que tota revolució té tres potes: els experts, els governs i les empreses. I malament si no n’hi afegim una quarta: el poble. Per això, junt amb 140 intel·lectuals més, com el físic Àlex Arenas o el prehistoriador Eudald Carbonell, ha creat CIVICai, la primera associació que defensa la ciutadania enfront de la IA. Si el poble no defensa els interessos del poble, ho faran les grans empreses o determinats governs?