El prestigi de Catalunya

L’últim cap de setmana se’ns va inflar el globus de l’autoestima amb la complicitat necessària de Bruce Springsteen i l’oportuna presència d’Obama, Spielberg o Hanks a rebuf del Boss. Però mentre això passava, el nostre govern el desinflava a marxes forçades, convertint una convocatòria d’oposicions per alimentar l’administració catalana en un nyap monumental, que no pot fer altra cosa que dilapidar el prestigi d’una institució de govern com la Generalitat i del país que representa. Potser caldria preguntar-se per què fa tants anys que no es convocaven aquestes oposicions, per què milers de treballadors públics porten una dècada ocupant una plaça sense possibilitat de consolidar-la o per què, ara, s’ha fet una convocatòria ad hoc per a aquells i injustament restringida a la resta de ciutadans. Però sobretot cal preguntar a la consellera Vilagrà com a responsable de la funció pública, i al president Aragonès com a cap de l’executiu, per què el govern se’n va de cap de setmana desentenent-se totalment del procés de selecció del seu personal i deixant que un concurs que hauria de portar el segell de qualitat i rigor de la Generalitat com a principal estructura d’estat d’aquest país, acabi transmetent una imatge bananera als seus propis treballadors, als que aspiren a ser-ho i als ciutadans en general. I tot seguit caldria preguntar-los per què a la vista del sidral el govern encara no ha donat les explicacions que li pertoquen, per què ha trigat tant a esmenar l’error que ha comès i per què l’única resposta política que ha donat (destituir la nova directora general de la Funció Pública) sembla més un tallafocs per protegir la consellera de Presidència i mà dreta del president que una veritable assumpció de responsabilitats. El govern de la Generalitat és el primer responsable no només de defensar la legitimitat de l’autogovern i treballar per portar-lo a la seva màxima expressió, sinó també de demostrar-ne el valor afegit, la seva utilitat, els valors i manera de fer de la societat que representa. I en aquest afer, el que ha fet és exactament el contrari.