Mallorca mor d’èxit

“Morir d’èxit” és una frase recurrent a l’estiu i a Mallorca. Arriba l’hivern i ningú se’n recorda. La lliçó que deixà la Covid-19 és història. El monocultiu turístic arracona els indígenes fins al punt de privar-los l’accés a la península de Formentor. L’estiu passat, amb el tiquet del pàrquing que explota la propietat de l’hotel Formentor (ara en reconstrucció per transformar-lo en el nou Four Seasons Formentor) o amb el d’una consumició al xibiu del Mirador del Colomer, es podia recórrer la multa que posaven a tots els qui hi accedien sense un permís especial.

Aquesta temporada, una passa més; instal·lar una barrera al port de Pollença, just on comença la carretera cap a Formentor. La tanca estarà oberta per als propietaris de xalets, els seus familiars i amics, els treballadors de la llar i del mateix hotel o de l’explotació de la platja. Per a la resta de mortals, hi haurà un topall.

L’any 2020, Barceló Hotel Grup va vendre l’hotel al fons d’inversions andorrà Emin Capital per 165 milions d’euros. Inclou la finca de 1.200 hectàrees, on s’ubica l’emblemàtic hotel, una vinya i un vedat de caça. Ara, l’empresa Immobiliària Formentor SA, propietat de l’hotel, explota el pàrquing amb la llicència revocada.

Des del 15 de juny del 2021 els vials i les zones verdes de Formentor són de titularitat pública. Quan es va negociar la cessió, també es preveia que els terrenys que formen l’aparcament passessin a ser municipals com a condició prèvia per atorgar la llicència d’obres per a la reforma de l’hotel en compliment del pla general d’ordenació urbana. Tot i això, l’empresa ha continuat explotant el pàrquing. Ara, hi ha dos contenciosos en marxa, un promogut pels partits de l’oposició i l’altre pel mateix consistori. La qüestió és: què passarà si l’Ajuntament de Pollença perd el judici?

L’argument que empren les administracions –totes, encara que les competència són del Consell de Mallorca– per imposar la privatització de l’extrem nord de la Serra és el col·lapse de cotxes que es registra a la carretera que condueix cap al far de Formentor els mesos d’estiu. Cert, la carretera està col·lapsada. Tots s’han afartat de fer propaganda de la idíl·lica posta de sol des del cap de Formentor. Ara justifiquen el tancament per “preservar mediambientalment un dels espais més emblemàtics de la serra de Tramuntana, patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco”. Bé.

Hi ha altres opcions. A Menorca informen quan la platja és plena i la gent gira cua. Així de senzill. La serra de Tramuntana, tota, està declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, no només la península de Formentor. La borrasca Juliette va deixar registres històrics de precipitacions i acumulacions de neu a la Serra de 2,5 a 4 metres de gruix. Hi ha milers d’arbres esbrancats i arrabassats, és una imatge esperpèntica, desoladora. Juliette va arribar en el pitjor moment. Els partits arrencaven la campanya electoral. Les fulles dels arbres s’han assecat. Els primers avisos han arribat. El consell de govern ha publicat el decret llei per establir ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys. Hi ha decret, però no la norma que el desenvolupa.

El poeta pollencí Miquel Costa i Llobera tenia 46 anys quan va redactar un poema visionari, La deixa del geni grec, amb el qual va guanyar l’Englantina en els Jocs Florals de Barcelona del 1902. Narra el drama que pateixen un grup d’aventurers grecs quan arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són fets presoners per la ferotge tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears que sobreviuen a les invasions. Els captius són traslladats al bosc sagrat on seran immolats damunt l’altar ciclopi. En aquest moment, el jove Melesigeni, el futur Homer, que representa l’art i la civilització en el seu estat pur, es posa a cantar el seu adeu a la vida. El cant és tan bell que encisa la sibil·la de la tribu, Nuredduna. Ella queda enamorada i el salvarà d’una mort segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada en càstig pel seu acte amorós i de desobediència, i mor abraçada a la lira del grec.

Què fa el jerarca de la tribu de l’Alzina quan s’adona que estan perduts? Mana fer una pira amb feixos de llenya. Després, puja i crida: “Comenci l’holocaust!”. “O fills! –els diu– ja és hora: la tribu de l’Alzina no viu sobre una terra que l’estranger domina!” i es llancen a la foguera. Costa i Llobera era un visionari. Ara poden dir que La deixa del geni grec no només conté el gran símbol de Mallorca, on s’observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors, va més enllà: profetitza el futur Mallorca, un poble que mor d’èxit.