L’incansable llibreter emèrit

També en tenim un, d’emèrit, però en aquest cas és llibreter. Va dient que porta més de set anys jubilat, però això no s’ho creu ningú. Ni l’infart que va tenir el va aturar, perquè encara no havia sortit de l’hospital que ja era a Calella presentant un llibre de Rafel Nadal. N’ha presentat i en presenta molts, de llibres, i si no és actor principal, enregistra les presentacions que es fan a la Llibreria 22, la casa que va parir i que encara el fa patir. Gratis on gratis, hi trobes en Guillem Terribas. Presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona el Truffaut. Setmanalment se’l pot escoltar a Girona FM amb Garcia & Terribas associats, acompanyat per en Pere Garcia, un altre personatge gironí. Si el busques amb els Amics del Museu d’Art, també el trobes. Vaja, que és per tot arreu i de tot en té opinió, moltes vegades contrària a la que té la majoria, perquè això també és marca de la casa, el portar la contrària. Però no es pot negar la seva contribució a la vida cultural de la ciutat, i potser per això, i per ser com és i que se’l troba sempre que se’l necessita, és un col·leccionador de premis i distincions.

Divendres l’Associació Cultural de Vilablareix li va entregar el Premi Sant Roc per la seva tasca de dinamitzador cultural. Sé que li ha fet especial il·lusió perquè, abans que ell, aquesta distinció l’han rebuda l’empresari Joaquim Vidal, els germans Roca Fontané, l’escultor Domènec Fita, ja traspassat, i l’any passat, Joan Domènech Moner, que ha estat alcalde de Lloret, delegat de Cultura i president de la Fundació Prudenci Bertrana, entre moltes altres coses.

En Terribas, però, és un paio simpàtic, un saltenc que presumeix de Salt com ho fa de Girona, on viu des de fa dècades. Potser per això el molt punyeter és l’única persona que té l’honor d’haver estat pregoner de les Fires de Girona (2014) i de la festa major de Salt (2018). També va ser pregoner de Vilobí d’Onyar. A més, ha fet el pregó del carnaval del Mercat del Lleó (2012), del barri del Mercadal (2014), ha rebut el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre (2018) i el Falcó Carlemany (2020). Però és que molt abans ja li havien atorgat el premi Tres de Març del seu poble, Salt (2008). Nascut el 1951 al carrer Llarg quan encara es deia Hernán Cortés, en Guillem és també l’única persona viva de Salt que ha rebut la Creu de Sant Jordi (2017) (l’altra era Salvador Sunyer). Potser per això alguns diuen d’ell que Salt té la seva Creu.

A la foto, a la llibreria el dia que es va jubilar, el 2015, amb un cartell que ho diu tot: “No sóc pas en Guillem... però de gran m’agradaria ser-ho.” Cinèfil apassionat, ningú pot negar que en Guillem forma part del teixit cultural que ha fet Girona com és. Ha publicat Demà serà un altre dia (2007) i Alegra’m la vida (2017), dos títols amb referències cinematogràfiques, i L’avi de la Martina (2017) i La Martina va al cau (2019), i sembla que n’hi ha algun altre en marxa, d’aquests infantils. El llibreter emèrit no para, i per molts anys i molts premis més, que continuï així.