Prou bufetades al carrer

Ara resulta que hi ha algú que té uns sobtats escrúpols en relació amb el canvi de nom dels carrers. De cop han descobert que tot això és molt delicat, que si l’opinió de la gent, que si cal ésser molt prudents... No he sentit pas les veus d’aquests ciutadans, tan primmirats, durant els anys del franquisme, quan ens prenien el nom de les coses per decret, o per ordre governativa.

O sigui que quan ens volen aixafar poden fer-ho d’un sol cop, i quan és l’hora de ressuscitar hem de fer-ho de la manera més tímida possible, no fos cas que els antics opressors se sentissin ofesos...

Voldria recordar a aquesta gent que ja s’arronsa abans d’haver-se estirat que l’any 1939 ningú no demanà l’opinió dels catalans per a destruir milers i milers de plaques de carrer i substituir-les per unes altres; fou una bufetada general i pública, i la reparació és de justícia, i cal fer-la aviat perquè cada dia que passa la bufetada es repeteix.

Potser vaig ser el primer a parlar d’aquest tema, a la premsa, ja fa molts anys, basant-me en el “Nomenclátor de las Vías Públicas de Barcelona” que publicà l’ajuntament l’any 1943, trobat casualment en una llibreria de vell. Tinc a la vista la relació de noms canviats. Van ésser eliminats l’abadessa Caportella, Turmeda, l’arquitecte Martorell, Bernat Metge, Bernat de Sarrià, Bona Salut, Claris, doctor Turró, doctor Robert, Gaiter del Llobregat, Joaquim Folguera, Joan Alcover, Joan Gamper, Narcís Oller, Pere Miquel de Sarrià, Pompeu Gener, Prat de la Riba, Salvat-Papasseit, Mare de Déu de Núria, etc., etc., etc., i les fòbies franquistes van fer desaparèixer també el carrer de Bèlgica, el de Charlot, el del Mariscal Joffre, el de Victor Hugo, el de Zola... El passatge del Clavell fou convertit –estranya mutació vegetal– en “Girasol”, el doctor Pere Mata passà a ésser un simple i genèric “Mata”, eliminant el “Pere” i l’històric Comte d’Urgell fou “canalitzat” a “Urgel”...

No es pot dir, doncs, que els autors de l’escombrada tinguessin gaires escrúpols, i ara hem de ser tan mesells d’acceptar la barrabassada? Estem plens de generals, d’infantes i de “beatos” que usurpen el lloc que pertany, de dret, a personalitats catalanes que, en molts casos, no tenen una estricta significació política, sinó que són testimoni de la nostra història i de la nostra cultura.

L’AVUI ha fet molt bé de posar a primera pàgina, diumenge, que l’ajuntament de Tàrrega ha decidit de canviar el nom de 105 carrers i places i retolar-los en català. Que serveixi d’exemple a la resta de ciutats i pobles de Catalunya. Al meu entendre, aquest tema és la pedra de toc per a saber quina consciència tenen els ajuntaments de la funció que han de fer en aquesta hora de recuperació d’identitat. I no s’hi val a oposar-se a aquesta recuperació argumentant que el canvi de plaques és car –mentida, i si convé ho pagarem per subscripció popular–, que suposarà complicacions per a Correus o que una colla de ciutadans o d’empreses s’hauran de fer targetes noves (bé ho han fet quan els han canviat el telèfon sense cap consulta). Si l’any 1939 es van superar aquests mateixos obstacles per aconseguir humiliar-nos, no hi ha excusa vàlida per a no superar-los ara que és l’hora de restablir la dignitat.