La persistència de l’aplec

Santa Coloma de Far­ners va cele­brar el 51è Aplec de la Sar­dana l’últim diu­menge d’abril. Aquest any en peri­llava la rea­lit­zació. La junta de l’Agru­pació Sar­da­nista local va enviar una carta a tots els socis anun­ci­ant que, per manca de pres­su­post, no seria pos­si­ble orga­nit­zar l’esde­ve­ni­ment i con­vo­ca­ven una assem­blea per trac­tar el tema. La reunió, pre­vista per reno­var la junta exis­tent, va ser­vir de revul­siu als assis­tents que es van con­fa­bu­lar a no per­me­tre que la capi­tal de la Selva, Ciu­tat Pubi­lla de la Sar­dana des del 1981, deixés de pro­gra­mar el tra­di­ci­o­nal aplec. Va ser un esforç titànic d’un grup de gent entu­si­asta. Es va dema­nar suport econòmic a ins­ti­tu­ci­ons i empre­ses per poder con­trac­tar cobles i ofe­rir la diada sar­da­nista com una mos­tra de ger­ma­nor on es compta, es repar­teix i es dansa al vol­tant de la tenora. Com deia Maria Aurèlia Cap­many en el seu mani­fest amb motiu del pubi­llatge far­ne­senc: “La sar­dana és pre­ci­sa­ment això, un ball, diver­tit, ale­gre, un punt embri­a­ga­dor com a tot ball per­toca. Entrar a la rot­llana sig­ni­fica dei­xar-se pos­seir per la melo­dia dol­ceta, pel ritme segur, res­pi­rar de pressa i sen­tir que una ten­dra comu­ni­cació, aquesta forma primària de col·lec­ti­vi­tat, passa de mà en mà.” A vega­des cal un toc d’atenció perquè la gent es torni a des­vet­llar i s’impli­qui inten­sa­ment en una enti­tat que albi­rava la seva fi. Amb dedi­cació i per­se­ve­rança s’ha pogut con­ser­var una tra­dició tan nos­trada. El dia asse­nya­lat es va con­vi­dar a acu­dir al parc de Sant Sal­va­dor, espai on es va cele­brar l’aplec. Per anar-hi, els sar­da­nis­tes havien de pas­sar per davant del monu­ment que Josep Martí Sabé va dedi­car a aquesta dansa i podien con­tem­plar la pare­lla que està pun­te­jant aga­fada de les mans. Cal agrair tota la dedi­cació i hores de tre­ball de l’antiga junta amb en Josep Maria Puig al cap­da­vant i donar les gràcies als qui han cre­gut que la nos­tra població no es podia que­dar sense agru­pació sar­da­nista. Amb en Ricard Roca lide­rant el nou grup, segur que ens espe­ren unes bones i agra­da­bles audi­ci­ons. Enho­ra­bona per no clau­di­car, per per­sis­tir, per orga­nit­zar, tot i la pluja, un emo­tiu i lluit aplec i per fer-nos vibrar escol­tant i ballant, com a clo­enda de la jor­nada, la bonica com­po­sició d’Albert Font Sons de Far­ners.