La pagesia paga els plats trencats

La pagesia paga ara els plats trencats de la mala gestió de la sequera des del 2008, aturada gràcies a una gestió celestial de la nostra estimada Moreneta. Bromes a part, per què són els pagesos els que n’han de sortir més perjudicats aquest cop, amb conseqüències devastadores, no només per a la producció d’enguany, sinó pels cultius i, el que és més greu, per al futur de moltes explotacions?

Per què tant el govern català, amb el seu pla de sequera, com el govern espanyol, amb les mesures aprovades a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, no han dubtat ni un moment a aplicar dures restriccions al reg, quan no han deixat àmplies extensions de cultius sense aigua?

Potser perquè no s’han atrevit a afectar directament la població amb restriccions i, de retruc, perjudicar l’intocable sector turístic? O potser és perquè els pagesos són pocs i mal avinguts i si protesten que protestin i ja els compensarem amb les subvencions i les ajudes que toquin?

Els pagesos que més conec, els del marge esquerre del Baix Ter, han fet els deures des del 2008 i abans. Fa temps, per exemple, que tenen tots els canals de reg amb canonades, que reguen la major part dels camps de pomeres amb gota a gota o que, per la campanya d’enguany, han sembrat cultius alternatius, com ara gira-sol o sorgo, que necessiten menys aigua. També intenten aprofitar per al reg aigües tractades, però no sempre poden.

I tot plegat sense oblidar que si el Ter porta un cabal irrisori és perquè resulta que gairebé tota la seva aigua va a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per compensar-ho, perquè no s’estableix, per exemple, que part de la taxa turística vagi a la pagesia?

Molt omplir-nos la boca de productes de proximitat i de cuidar els nostres pagesos. Sempre, però, a l’hora de la veritat, acaben pagant els plats trencats dels altres. Mala peça al teler.