L'acudit del català

Em va ensenyar a parlar la meva mare i ho va fer en català. La meva llengua materna és, per tant, la catalana. Però podria signar una declaració jurada assegurant que ningú m'ho va preguntar quan la direcció general de Política Lingüística em va examinar del nivell C. No hauria tingut cap sentit: noméscalia avaluar si els meus coneixements d'ortografia i gramàtica arribaven al nivell exigit, més enllà del que em podia haver ensenyat una mare educada sota la dictadura.

No sé imaginar-me quina mena de malentès s'ha produït a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa per haver arribat a la conclusió que no pot examinar els aspirants que es presenten per lliure si tenen el català com a llengua materna. L'episodi s'afegeix al cúmul de despropòsits que planen sobre la nostra pobra, trista i dissortada llengua.

N'hi ha una col·lecció: en la celebració del 800 aniversari de Jaume I, es va veure que el president de l'Aragó parla molt millor el català que el president de Catalunya, però a l'Aragó el català no pinta res a les institucions; el català es pot cantar a Eurovisió i parlar a l'ONU perquè és la llengua d'Andorra, però no es pot parlar a les institucions europees ni al Parlament espanyol, on s'aproven lleis i pressupostos que regeixen les vides dels catalans. Intentar parlar català en un jutjat és una gimcana. I si tradueixes al català la web del Parlament europeu t'amenacen de denunciar-te.

I l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa encara considera necessari penjar en la seva web acudits en català com a material didàctic.