El voraviu
UGT, zero a l’esquerra
El president no busca una “aliança de país” per Rodalies, fa un simulacre
Camil Ros ha fet veure que la UGT s’emprenyava amb el president Aragonès, que els ha tingut per un zero a l’esquerra. Fa anys que el que més preocupa els sindicats del traspàs de Rodalies són les opcions dels treballadors i el trencament de Renfe. Ros ha fet veure que s’emprenyava molt, però s’acabarà aquí. Cadascú ja ha llegit el que tenia escrit en el guió preelectoral. Ros sap que Aragonès mareja la perdiu a la porta de les municipals i que el traspàs i l’acció unitària (aliança de país) que reclama són una astracanada per aixecar el vol mediàtic i fer veure que s’hi posen, empènyer dies i passar anys. Per això no els havien dit res, que és el que els ha emprenyat. En política existeix el Guadiana, que apareix i desapareix, però no per les raons naturals que ho fa el riu. Perquè hi ha qui l’impulsa. Situem-nos. Són Guadiana clàssics aquesta reclamació del traspàs de Rodalies, la reivindicació de la comissaria de Via Laietana com a espai de memòria, les comissions d’investigació sobre l’emèrit per aclarir magarrufes, les crides a la unitat de les esquerres per millorar resultats, l’imprescindible cordó sanitari a Vox per parar el feixisme, declaracions molt conjuntes pel corredor mediterrani i reclamar la publicació de les balances fiscals. Diu Ros que, a l’aliança de país, “no s’hi va a cop d’avaria”. Té tota la raó i Aragonès no en busca cap. Ha fet un simulacre més. Per això ha tingut la UGT per un zero a l’esquerra.