‘Homo... sapiens’?
En un moment en què per llei natural el propi capital de possible futur és significativament més petit que el de passat, semblaria un desig raonable tirar les broques del rellotge enrere i tenir ara la meitat dels anys. Doncs, veient el món que va quedant, no és el meu cas. Quan penso en la meva joventut, desenganxada de pantalles, admirant obres tangibles, gaudint i patint la vida en directe, em delecto. I, sobretot quan en el record no apareix l’espectre de la intel·ligència artificial, no el de les primigènies pel·lícules de ciència-ficció, sinó el que creix entre nosaltres. Llegeixo com en diverses ciutats de Girona i d’arreu sovintegen els col·loquis sobre el tema, amb opinions dividides. La meva la tinc clara: aquest desenvolupament és un signe de l’estupidesa humana, el més preocupant. En l’exercici del periodisme he dirigit revistes tècniques d’enginyeria i també de medi ambient, i he entrevistat capdavanters en robòtica. Llavors albirava ja temors que les seves ments privilegiades i la qualitat humana que els sabia van dissipar. Però la IA va un pas enllà, un de molt gran, i és que se l’entrena per resoldre problemes pel seu compte. Dubto que aquells genis s’hi posessin tan forts defensant un avenç de resultats incontrolables. De fet, un dels seus creadors vol detenir-lo. Aquest aturador malauradament no és factible i es confirma que l’home és l’únic animal capaç de destinar esforços a eines que l’abocaran a l’autodestrucció. Mai he donat crèdit a teories conspiranoiques, però fer evolucionar recursos que faciliten les feines sense que calgui pensar ni fer gairebé res, és el mateix que idiotitzar la població i convertir-la en inútil amb l’esquer de la comoditat i atorgar el poder a minories que seran les úniques formades per saber fer les coses. En definitiva, per governar-ho tot. Ai, sí! Quina sort ser filla dels anys seixanta i haver jugat a pedralta amb les nenes pels carrers del Mallol amb còdols recollits de terra! Per vosaltres, gent jove, els sistemes que us estalviaran les recerques a les fonts vertaderes. Personalment seguiré amb el fre posat en el punt tecnològic en el qual encara soc mestressa de la meva consciència. I pensaré que el naturalista suec Carl von Linneo, quan ens va catalogar com a Homo sapiens, no va estar gaire encertat.
