L’esperança de la política local

En un món on la infor­mació es rep gai­rebé a temps real i les cam­pa­nyes elec­to­rals s’han trans­for­mat en un plató de Sálvame, la tra­di­ci­o­nal engan­xada de car­tells dels can­di­dats té un punt de nostàlgia que emo­ci­ona. Amb una par­ti­ci­pació a la baixa, un jovent que no s’iden­ti­fica amb les opci­ons polítiques i un des­en­cant gene­ra­lit­zat del ciu­tadà envers pro­me­ses que no es com­plei­xen, el pano­rama no és gens opti­mista. Tot i això, trac­tant-se de les muni­ci­pals, hi ha un punt on encara es manté l’espe­rança, i se’n diu pro­xi­mi­tat. Aquests dies, el futur alcalde o alcal­dessa haurà de mirar als ulls dels seus veïns quan aten­gui pre­gun­tes, anunciï pro­jec­tes o encaixi mans. Pot­ser així se li farà més difícil caure en l’exa­ge­ració o direc­ta­ment en la men­tida. Només pot­ser.