Opinió

A la vora de...

La conjunció

Després de les primeres insinuacions, per part dels astròlegs, que cap als anys 1982-83 es produirà una “catàstrofe”, el tema ha començat a engruixir-se; de moment som només en una fase “preparatòria”, per dir-ho així, una fase de coincidència d’opinions que els més o menys experts van formulant quan són preguntats. Després, és inevitable, entrarem en la segona fase, la sensacionalista, que ocuparà notables espais de determinats diaris i revistes. La tercera fase pot ser la reacció científica, intentant desmentir les bestieses que es diran i defensant l’honor professional amb els relativismes que són propis de la ciència.

Al capdavall pot ser que la gran catàstrofe es presenti o no es presenti, que això ja és una altra qüestió.

Sembla que fou un astròleg de l’Uruguai que aixecà la llebre d’un desastre planetari, basant-se en una conjunció d’astres –o sigui que en un cert moment estaran tots en línia recta– prevista per al 1983. Si la mecànica celestial és una mica més formal que la nostra, la conjunció es produirà. Els experts diuen que també hi havia conjuncions astrals els anys 1914-1918 i 1940-1944, que, com és sabut, són els períodes de les guerres mundials. És a dir, el que es discuteix no és el fet –la conjunció planetària–, sinó la seva significació o interpretació. Hi ha qui es limita a dir que veurem guerres i catàstrofes naturals molt considerables i qui va més enllà i pronostica pràcticament la fi del món.

Som davant una nova versió del pànic de l’any mil? No, les úniques manifestacions que tenim de la por de l’any mil són literàries. No hi ha cap prova que demostri que en atansar-se aquella data la humanitat s’espantés d’una manera especial, i sembla que aquesta suposada por és una invenció dels poetes que apareix uns quants segles més tard.

“I el jorn vingué que els esperits aterra:

voltat paorós de boires ennegrides,

l’astre de foc passà sobre la terra

deixant pertot les gents esporuguides”.

“Les turbes totes, caminant incertes,

caient i alçant-se, als temples s’empenyien...

Ni un llum va encendre’s en les llars desertes,

i els vents xiulaven i els portals batien”.

Tot això que explica Guimerà és una versió de l’any mil molt més dramàtica que rigorosament històrica. La xifra màgica, l’any 1000, no provocà ni pànic ni catàstrofe, i amb aquest precedent ningú no gosaria pronosticar cap calamitat especial per a l’any 2000. La profecia, l’hem avançada al 1982-1983, que són anys aparentment vulgars. Si els astròlegs insisteixen en les seves prediccions, aquesta vegada sí que l’angoixa pot ser real i generalitzada, gràcies als mitjans actuals d’informació. Confiem que els astròlegs facin gloriosament el ridícul i, acabada la conjunció astral, puguem dir amb Guimerà:

L’hora ha passat. Tan sols ratxa lleugera

torba el misteri de la nit callada;

pau en el món i en la celest esfera...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.