La pantera, en plenitud

Demà, Mónica Naranjo farà 49 anys: la cantant i presentadora va néixer a Figueres el 23 de maig del 1974. I ara fa gairebé trenta anys, quan en tenia 19, va sortir el seu primer disc, titulat només amb el seu nom, que va publicar Sony Music la primavera del 1994. En aquell moment, ella recordava en una entrevista publicada en aquest diari que, a pesar de ser tan jove, ja tenia una certa experiència escènica: havia debutat amb només 14 anys a la discoteca 600’s Club de Santa Margarida, a Roses. “Ja em veia sortint d’allà a cops de tomàquet. Però els va agradar. I em deien: «Nena, deixa els estudis, perquè realment serveixes per a això.» Tot i així, vaig continuar anant a l’institut, però sempre que tenia una tarda lliure assajava a casa”, explicava ella, amb el seu característic cabell bicolor d’aquells primers temps, quan encara no era coneguda com la Pantera de Figueres: un àlies justificat per la seva imatge de dona combativa, a l’escenari i a la vida en general, que també la continua vinculant a la ciutat on va néixer i va viure la seva infància i bona part de la seva joventut. Així ho remarquen en alguns fòrums d’internet els seus fans més apassionats, que han viatjat fins a la capital empordanesa no per veure el Teatre Museu Dalí, sinó la casa natal de Mònica. Et pot agradar més o menys la seva música, però s’ha de reconèixer que Naranjo ha sabut construir-se un personatge únic, amb les seves excentricités identitàries, que la converteixen en un dels personatges més singulars sorgits d’aquesta terra tan rica en singularitats humanes i artístiques, deixant de banda Kiko Veneno, figuerenc accidental.

Després de tres dècades de carrera, la Pantera viu una esplèndida maduresa: recentment ha presentat el Benidorm Fest i ha estat membre del jurat del concurs Cover Night, i ara forma part de l’equip que han de descobrir qui són els cantants emmascarats de Mask singer 3, amb Ana Obregón i els Javis. I continua amb la seva carrera musical: l’any passat va publicar el seu vuitè disc, Mimétika , un àlbum de “rock electrònic”, amb una amable rebuda al seu web (“Bienvenidxs a mi puta cabeza!”) i una gira estiuenca per Mèxic i l’Estat espanyol, que passarà per Palma, Elx i València, però no per Catalunya.