Sarkozy i les expulsions de 'sense papers'

Nico­las Sarkozy va reve­lar ahir que els pre­si­dents dels governs italià i espa­nyol li han dema­nat rea­lit­zar ope­ra­ci­ons de repa­tri­ació con­jun­tes de sense papers. Segons Sarkozy, l’admissió de José Luis Rodríguez Zapa­tero que no s’han de fer més regu­la­rit­za­ci­ons mas­si­ves d’immi­grants en situ­ació il·legal acaba per donar-li la raó. Sarkozy, des de la seva època de minis­tre de l’Inte­rior, s’ha carac­te­rit­zat pel fet de defen­sar l’endu­ri­ment de la política d’immi­gració a Europa, i ara, des de Madrid, el govern espa­nyol no ha des­men­tit l’anunci fet per Sarkozy. De fet, Zapa­tero ja va adme­tre fa unes set­ma­nes que no hi tor­narà a haver més regu­la­rit­za­ci­ons mas­si­ves.

La immi­gració il·legal s’ha situat entre els prin­ci­pals pro­ble­mes de tota la Unió Euro­pea. Que Nico­las Sarkozy hagi estat un dels aban­de­rats de la lluita con­tra la immi­gració il·legal prova nova­ment el seu olfacte polític. El Sarkozy capaç de bus­car solu­ci­ons és el que més ens agrada. El pre­si­dent capaç de gene­rar con­sens en qüesti­ons com el Trac­tat de la Cons­ti­tució Euro­pea o d’arros­se­gar polítics d’esquer­res com Zapa­tero o Prodi cap als seus postu­lats és el que ens con­venç. En canvi, no ens agrada el Sarkozy que aca­para les por­ta­des de les revis­tes del cor amb el seu romanç amb Carla Bruni. I sem­bla que tam­poc no agrada als fran­ce­sos, ja que per pri­mera vegada des que és pre­si­dent se situa per sota del 50% de popu­la­ri­tat en les enques­tes d’opinió.

Les parau­les de Sarkozy d’ahir davant 500 peri­o­dis­tes són dig­nes de ser lle­gi­des amb dete­ni­ment. Els seus plans per revi­sar els con­cep­tes de crei­xe­ment econòmic fent èmfasi en la qua­li­tat i no en la quan­ti­tat de la pro­ducció sem­blen molt interes­sants. Comp­tarà amb el premi Nobel Joseph Sti­glitz per arti­cu­lar un dis­curs sobre aquest con­cepte. A nivell inter­na­ci­o­nal, Sarkozy va fer ser­vir el terme diplomàcia de recon­ci­li­ació per jus­ti­fi­car els seus trac­tes amb Hugo Chávez o el coro­nel Gad­dafi. O el nou con­cepte de política de civi­lit­zació, refe­rint-se a la defensa de “la segu­re­tat social i el dret al tre­ball”. Són idees que, d’entrada, sonen bé. Hi esta­rem d’acord o no, i veu­rem final­ment en què es con­cre­ten, però de moment demos­tren el bon nivell de debat polític que es viu a França.