Quim Nadal, de groguet

Deia l’àvia Neus que com més anem menys valem. A l’encarar els 65, tinc clar que és ben cert, i que per a algunes coses més. Analitzar noves situacions costa déu i sa mare. Treure conclusions, trobar significats i atorgar adjectivacions als nous plantejaments que vius i que són trencadors amb el que has viscut, no resulta senzill. Per més curat d’espants que estiguis. A hores d’ara no sé predir si significarà res aquest Joaquim Nadal, tants anys referent del socialisme gironí i tants anys a l’alcaldia pel PSC, i ara lluny de la Sílvia Paneque i remant pel candidat d’ERC, en Quim Ayats. Dimecres em vaig encantar com un gos en una fleca amb l’anunci de portada de l’edició gironina del diari. Fons groguet. Ni una espurna dels blaus i vermells en què ens vàrem acostumar a veure emmarcat Joaquim Nadal quan a Girona no li plantava cara quasi ningú. Fons groguet amb un Quim Ayats molt somrient i un Quim Nadal també somrient, però amb aquell rictus de contenció que tantes vegades li havíem llegit com a murrieria. Significa res ara? És com els jugadors professionals que si marquen a l’equip de la seva vida miren de no celebrar-ho? Des que va transvasar, Nadal es prodiga poc i tira milles. Sap que el temps és curt, que fuig, i que seria molt casual una nova etapa. L’anunci de dimecres com a estrella convidada a l’acte central d’ERC a Girona és un tornajornals. Més enllà no sé què dir-ne i no tinc idea dels efectes que causarà.