No tinc cap ganes de cridar el mal temps (de pluja sí que en cridaria, encara que no sé com), però no puc estar-me de constatar que entrem a la recta final de la campanya electoral i que Inés Arrimadas encara no ha tret el cap pel Principat. Ni el cap, ni aquella veu de xiulet que ens cridava a l’ordre, ni aquell moure’s a saltironets de les mallerengues de veritat, que tan bé sabia fer quan arrancava llaços grocs, venia a passejar a Amer com un escurçó o feia la mussola a Waterloo. Ens l’hem estalviat a ella, a la columna d’acòlits que l’acompanyava i a la columna de pallussos que l’esperava per escridassar-la i fer-li el joc sense voler-ho (o volent-ho). De fet les municipals tampoc varen ser mai el seu fort i segurament és el millor moment per comportar-se com el que són políticament, un mort en vida, que deia l’àvia Neus. El 2019 només varen aconseguir representació a 135 municipis i aquest 2023 no han pogut ni tancar candidatura a tots els pobles on tenien representació. És clar que empiparà de veure com aconseguiran continuar borinant a les institucions locals en nom de Vox, del PP o del PSC, que és bàsicament per on s’han repartit els de Cs que voldrien continuar actius. Hauran aportat un plus de lerrouxisme a la política i hauran deixat constància que es poden crear enganyifes, però que mantenir-les és molt més complicat. A veure si troben el lloc adequat i descansen i deixen descansar en pau.