No soc Vinícius, ni ganes

Desmenteixo rotundament que Vinícius siguem tots. Jo no m’hi sento gens i en faré bandera on calgui. Se me'n fot, el ressò mediàtic que tingui. Amb les coses de menjar no s’hi juga, deia l’àvia Neus. Ja ho escrivia fa dos dies. “Vinícius no fa al cas.” “Em sembla literalment un mico filós, independentment del color de la pell.” Dimecres Vinícius va estar encantat amb la pancarta allargassada que el servei de propaganda va penjar al Bernabéu en el partit contra el Rayo. Vinícius va estar encantat amb baixar al terreny de joc perquè companys, directiva i aficionats li fessin la pilota a l’engròs i al detall. Vinícius va estar encantat sabent-se impune, sabent que li havien aixecat la sanció per haver agredit un contrari davant de les càmeres i milions d’espectadors. Vinícius va estar encantat assegut a la llotja del Bernabéu, al costat de Florentino. Quasi l’èxtasi dels merengues. El déu dels blancs deixant-se tocar cuixa pel fill negre del déu dels blancs. Vinícius va estar encantat i va pixar rius de colònia en el minut 20, quan s’aixecava a saludar des de la llotja a la massa enfervorida que l’aplaudia. Tot l’espectacle presidit per la pancarta allargassada “Vinícius somos todos. Basta ya”. I la seva contesta, amb una piulada quan va tenir un moment lliure. “Los amo. Gracias. Gracias. Gracias.” Un festivalot autèntic de lluita contra el racisme, ja ho veuen. No hi va faltar res. Ni histrionisme, ni egocentrisme. La lluita contra el racisme, al clatell!