No votar també és votar

Per pri­mera vegada m’han fet una enquesta elec­to­ral per telèfon. Va ser fa un parell de set­ma­nes i, al marge de les pre­gun­tes pre­vi­si­bles sobre valo­ració de can­di­dats i intenció de vot, em va sor­pren­dre que l’enques­ta­dora al final insistís pre­gun­tant-me quina pro­ba­bi­li­tat hi havia que final­ment avui no anés a votar, tot i que d’entrada ja li havia dei­xat molt clar que amb tota segu­re­tat exer­ci­ria el meu dret a vot. Hi ha un gruix impor­tant de ciu­ta­dans que avui no cele­bren cap festa de la democràcia per la sen­zi­lla raó que pas­sen d’anar a votar. Els joves són els més abs­ten­ci­o­nis­tes, poc més de la mei­tat estan con­vençuts de votar. Però l’abs­ten­ci­o­nisme és trans­ge­ne­ra­ci­o­nal, i la majo­ria no són cons­ci­ents d’una veri­tat matemàtica i demos­tra­ble: abs­te­nir-se és una decisió que con­di­ci­ona el resul­tat elec­to­ral, en alguns casos més fins i tot que votar. Qual­se­vol par­tit ha d’acon­se­guir com a mínim el 5% dels vots eme­sos per tenir repre­sen­tació a l’Ajun­ta­ment. A Bar­ce­lona, per posar un cas real, només hi haurà regi­dors de Vox si acon­se­guei­xen superar aquesta bar­rera del 5%. Com menys gent voti, més fàcil els serà asso­lir aquest per­cen­tatge. Abs­te­nir-se a Bar­ce­lona, doncs, és fer el camí pla­ner a Vox. Per tant, votar avui encara que sigui sense con­ven­ci­ment, sem­pre serà una manera d’evi­tar que par­tits d’ultra­dreta i par­tits resi­du­als com Vox, Cs, Valents o el mateix PP no entrin als con­sis­to­ris. Votar amb des­gana no et fa partícip de cap festa de la democràcia, d’acord. Però per­met dor­mir amb la consciència democràtica tran­quil·la: si la xenofòbia es cola a les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons que no sigui per incom­pa­rei­xença de l’adver­sari a les urnes.