Quedem amb Irene Solà per parlar de la seva tercera novel·la, 'Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres', i al cap d’una estona, com que diu unes coses tan ben dites amb aquella veueta que sembla que no hagi aixecat mai un pam de terra, goso confessar-li que al principi vaig llegir el llibre com una novel·la sobre el mal. Obre uns ulls com unes taronges, sorpresa de debò, perquè el que hi ha sobretot en aquesta història és un afartament de vida, diu, carnal, festiva, irreverent. Però encara insisteixo si pot ser que el fet que a tots els personatges els falti alguna cosa significa que el mal prové d’una manca, i salta més astorada: “No els falta res! És només segons com et miris el món que el trobaràs incomplet.” Caic rendida d’admiració: “Com t’ho has fet per ser tan perfecta?”