Al final comptarem

Exactament així es diu a la botifarra, quan després d’haver donat cartes i posat trumfos, l’adversari contra, no calla quan fas recontra i aprofita per dir Sant Vicenç. Doncs ja hi som! Avui tenim el primer Sant Vicenç d’aquest cicle electoral. Aquest vespre comptarem! El recompte de les municipals és un recompte especial, molt especial. No s’enganya quan molts es proclamen guanyadors, perquè només al Principat es disputen 948 alcaldies: moltes possibilitats. Possibilitats que es multiplicaran les setmanes vinents als ajuntaments (la majoria) on no hi haurà alcaldia clara, i s’haurà d’estar pendent dels pactes. Els pactes municipals són dels pocs moments anàrquics i entretinguts de l’estadi de correcció i dirigisme polític que envolta i embafa. Les estratègies dels partits no sempre coincideixen amb les estratègies locals dels candidats. És un moment de glòria màxima per a atrevits, quintacolumnistes i franctiradors, que no són pocs en el món local. Es desencadenen sonores botifarres, s’observen plantades descomunals i es poden sentir cruixir les dents i els ossos a les seus centrals. Tirar milles diguin el que diguin els de la capital no és patrimoni d’esquerres, ni de dretes, d’independentistes, ni d’unionistes. És com joans, joseps i ases, que per sentir dir a l’àvia Neus, abans n’hi havia a totes les cases. A vegades fa riure i a vegades fa pena. Però no ens avancem. Serà cosa dels propers dies. Avui, al final comptarem!