L’arriscat cop d’efecte de Sánchez
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Francesc Espiga, Anna Serrano, Irene Casellas, Susana Oliveira, Toni Romero, Carles Sabaté, Sara Muñoz, Anna Puig, Núria Astorch, Xavier Castillón, Teresa Márquez, Ure Comas, David Brugué, i Xevi Masachs
L’avançament electoral anunciat ahir pel president espanyol, Pedro Sánchez, és una jugada tan arriscada com estratègica perquè planteja a l’electorat haver de triar entre ell o l’hecatombe que suposaria la suma del PP i Vox. El mapa que deixen les eleccions municipals i autonòmiques en el conjunt de l’Estat espanyol és, en aquest sentit, un tast del que ha de venir; per això el líder del PSOE mou fitxa amb la clara intenció de mobilitzar els seus votants avisant-los que ve el llop. Un llop que d’aquí a la constitució dels ajuntaments i dels governs autonòmics es veurà obligat a fiar la governabilitat a una ultradreta que se li menja terreny i condiciona el seu discurs suposadament moderat. Amb la seva aposta, Sánchez també posa el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, entre l’espasa i la paret perquè aquesta podria ser la seva primera i última vegada que aspirés a La Moncloa, amb una Isabel Díaz Ayuso que després de la majoria absoluta de diumenge prepara l’assalt a la política estatal i que, arribat el moment, no es conformarà pas amb un càrrec subaltern. Sánchez també juga la carta d’aglutinar el vot d’esquerres que Podem i Yolanda Díaz no han seduït després de lluites intestines que només han servit per restar. La decisió de l’avançament electoral sacseja també el moviment independentista català, que encara no s’ha refet de la reculada d’aquestes municipals. Ara se li planteja el repte d’intentar reviscolar en uns comicis que tradicionalment interessen poc a l’electorat sobiranista, amb l’agreujant que no els queda gaire temps per recompondre programes i buscar candidats. Una baixada de participació de nou punts portava aparellat un cert retrocés inevitable però l’autocrítica de les forces independentistes ha d’anar més enllà d’acceptar que no han obtingut els resultats esperats. Perquè la penalització que han rebut respon també a la incapacitat de renovar la il·lusió d’un projecte col·lectiu que ha perdut bufera, al fet de prioritzar els interessos partidistes al full de ruta i a la incapacitat d’evitar el trencament del govern de la Generalitat, símbol màxim en el qual la ciutadania diposita les esperances. La llista unitària proposada ahir per Junts almenys és una novetat.