On és el nadalisme?

Els analistes tenen feina per esbrinar i explicar què passarà amb l’alcaldia de Girona. Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles, la cosa dels pactes s’ha fet encara més complexa, perquè algunes enteses en consells comarcals o diputacions es miraran amb lupa. Pedro Sánchez ha cregut que la millor manera d’estalviar-se el desgast de la derrota, en vista de la pujada inqüestionable del PP i Vox, és tornar a jugar la carta d’“O amb mi o a les mans de la ultradreta”. Allò de la baraka que diuen que té.

A Girona, Sílvia Paneque o Lluc Salellas. El PSC ha estat el partit més votat i, fins ara, a Girona, sempre ha governat el més votat. En Lluc reivindica que ell és el canvi. Li caldrà un pacte (amb ERC?) i que alguna altra formació li permeti ser escollit (Junts?). Hi ha més combinacions, que no sumen, o la de la suma dels dos partits amb més vots, que ara mateix no veig per cap cantó, ni tan sols partint-se el mandat. Curiosament, Junts hi té molt a dir.

El que molts es pregunten, però, és on ha anat a parar el que es defineix com a nadalisme. A Joaquim Nadal el van votar i va guanyar i va governar Girona durant sis mandats: 1979, 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999. I si no hagués plegat, ves a saber... Va deixar l’alcaldia de Girona en mans d’Anna Pagans a principis del 2002. Va ser totpoderós conseller amb Maragall i Montilla. I després va fer una retirada del primer pla de la política, però sempre omnipresent en qualsevol qüestió. Mai va deixar de publicar llibres i de tenir lligam amb la universitat, on es va jubilar fa poc més de vuit mesos.

Per a molts va ser una sorpresa que acceptés ser conseller del govern d’Aragonès. Per a mi, no. Però això té peatges, i donar suport a Quim Ayats, cap de llista d’ERC a les municipals, en va ser un. No ha anat bé i ERC ha perdut un regidor, perquè aquestes eleccions també, i sobretot, cal llegir-les en clau nacional.

On són els nadalistes?, es pregunta molta gent. Gent que votava Nadal s’ha quedat a casa o ha votat fins i tot Junts o Ribas. Ha votat al PSC. I són a Guanyem. En l’acte de final de campanya del PSC al Municipal hi havia la guàrdia pretoriana del Nadal alcalde: Pep Quintanas, Manel Nadal, Francesc Lloveras, Miquel Fañanàs, Francesc Francisco, Joan Pallàs... Els altres són a Guanyem. Allà on hi ha fills de regidors nadalistes com Lluc Salellas i Laia Pèlach. I el dissenyador i home important de la campanya de Guanyem és Martí Nadal, nebot d’en Quim. A Guanyem li han donat suport nadalistes de pedra picada: Guillem Terribas, Mon Marquès, Anna Pagans, Amàlia Barbero, Pere Albertí, Pep Gómez, Josep Maria Fonalleras, Victòria Saget, Quim Curbet, Anna Nadal...

Per tant, a la pregunta d’on és el nadalisme, la resposta és clara: arreu. Lluís Bosch Martí va publicar al Diari de Girona un article, “28-M. Guanya Quim Nadal”. Doncs, mira, en certa manera, el nadalisme sí que ha guanyat: el PSC i Guanyem. L’ombra d’en Quim és allargada i el mateix Bosch Martí el qualificava de Tayllerand o Fouché. M’imagino en Quim, entusiasmat, mirant-s’ho des d’una talaia amb el somriure a la cara. “Nadal soc jo”, deu dir, “i el nadalisme no té sentit sense mi”.