Plaça de Catalunya, la plataforma

Llegeixo que han començat a pintar un mural a la llera del riu Onyar, entre la plaça de Catalunya i el mercat del Lleó, per lluitar contra els tabús que envolten la menstruació dins de la campanya I tu, com la vius. Això m’ha fet pensar en la plaça de Catalunya de Girona. Molts gironins o visitants l’han vista tota la vida, a pocs metres de l’imponent pont de Pedra. Però no, la plaça de Catalunya no existia abans de 1966. Es va començar a construir l’any abans i va canviar la fisonomia de la ciutat per sempre, sobretot ara que és la imatge de les càmeres de la televisió pública catalana, que ens la mostren amb la Girona monumental al fons.

Perquè els més joves se’n facin una idea, en aquells anys per anar a la costa en cotxe, a Platja d’Aro o a Sant Feliu, calia entrar pel carrer Nou, travessar el pont de Pedra i allà els indicadors de trànsit et feien girar cap a la dreta per anar a buscar el carrer del Carme i cap al cementiri en direcció a Quart. No hi havia autopista, ni la carretera que hi va i que es va construir poc després.

Però el que m’ha fet pensar en la plaça de Catalunya, la plataforma, com li dèiem llavors i com encara alguns l’anomenen, és perquè tothom la vol pacificar de cotxes i ningú s’hi posa. I ara, que estem en sequera, encara que hagi plogut, perquè la plataforma es va considerar i algun informe encara la considera un perill potencial quan arribin inundacions. Abans dels embassaments de Susqueda i Sau, a Girona les inundacions es produïen a causa de l’Onyar, tant per l’aigua que portava com pel fet que el Güell desembocava a l’altura del pont de Pedret i els dos quedaven embotits pel Ter, si anava gros. D’inundacions greus, n’hi ha hagut moltes. Jaume Teixidor, en Jaume Tex, recorda les que li van omplir la casa d’aigua, el famós estanc ara tancat del carrer del Carme: l’any 40, el 56, el 62 i el 70. Ell, locutor però també periodista, alertava del perill als mitjans on escrivia, tots del règim, i li va acabar costant el càrrec perquè el governador civil li va tallar el cap tot i ser del mateix règim. Advertia: “Em vaig esverar quan a finals del seixanta van començar a omplir de terra l’Onyar. Advertia d’inundacions. Per sota la plataforma hi passaven 480 metres per segon.” “Hi va haver un director general que a l’ajuntament de Girona va dir: “Me beberé toda el agua que pase por encima de la Plataforma.” Poc després hi va haver la inundació del 12 d’octubre de 1970, que va inundar amb gairebé dos metres el carrer del Carme i més d’un metre a la plaça del Vi i el Barri Vell.. “Evidentment al director general no el vam tornar a veure per Girona”, deia en Jaume Tex en una entrevista el 2009. I advertia que passaran els anys però tornarà a haver-hi inundacions “que se’ns emportaran cap avall”. Potser per això ja no viu al carrer del Carme.

Però tenia raó. Durant el temporal del Glòria, al 2020, es va patir per si l’aigua passava per damunt de la plataforma i inundava el Barri Vell. Va anar d’un pèl. Hi ha un informe que diu que cal fer de nou la plaça de Catalunya. Sense alarmisme. Potser quan es plantegin el canvi urbanístic, la pacificació, els tècnics ho recordaran. Contra els aiguats cal actuar en temps de sequera.