Una brúixola per a la selva dels pactes

Tot “està molt verd”, és la res­posta de molts dels caps de llista con­sul­tats a les comar­ques giro­ni­nes, que han de pac­tar en un con­text ato­mit­zat i dins d’una selva ben verda, on sovint Junts i ERC topa­ran amb la temp­tació del PSC per come­tre pecats ori­gi­nals con­tra el país. Però la paràbola bíblica ser­veix només com a exem­ple aïllat i massa sim­ple davant una com­bi­natòria fei­xuga, i de moment amb molta prudència abans de fer un pas en fals en la ruta enfan­gada, que per­meti a la com­petència fugir en canoa riu avall i només amb les pla­ces jus­tes per a la majo­ria abso­luta. És la política líquida, en què les gene­rals el 23-J abo­quen més aigua sobre el mapa moll de l’inde­pen­den­tisme, que pot fer replan­te­jar o alen­tir noves ali­an­ces. I amb elec­tes i elec­to­rat sense brúixola.