‘Txapote’

No m’ho acabo de creure, però cir­cula la idea que el lema “Que te vote Txa­pote” ha estat deter­mi­nant en el tri­omf del PP, i també de Vox, en les elec­ci­ons muni­ci­pals a l’Estat espa­nyol. Diver­sos ana­lis­tes par­len d’una estratègia cal­cu­lada que, jugant amb una apa­rent espon­taneïtat, ha fet que deter­mi­nats polítics i polítiques (com ara Espe­ranza Aguirre i Isa­bel Díaz Ayuso) hagin dit a Pedro Sánchez això de “que te vote Txa­pote”. Sem­bla que els fa molta gràcia, tot i que se suposa que és un lema que vol denun­ciar la supo­sada com­plaença del PSOE amb els “ter­ro­ris­tes” d’ETA pel fet que Fran­cisco Javier Gar­cia Gaz­telu (àlies Txa­pote), que fa vint-i-dos anys que com­pleix con­demna a la presó, final­ment ha estat “acos­tat” al País Basc. És increïble com la dreta segueix tra­ient rèdit cri­dant con­tra el llop d’una ETA extinta i que això sigui assu­mit per joves als quals ni els importa saber qui és Txa­pote, però que són fat­xes perquè és moda, com si d’aquesta manera fos­sin trans­gres­sors. L’estratègia de la por és molt vella, tot i que fun­ci­ona amb noves (i simplíssi­mes) for­mes amb les quals fins es diver­tei­xen. La por als etar­res, encara que no n’hi hagi; la por als ocu­pes, encara que la majo­ria no tin­gui cap pis en pro­pi­e­tat per ser ocu­pat; la por als immi­grants, com si la situ­ació d’aquests no fos encara pit­jor que la dels que es cre­uen que els “forans” aca­pa­ren la majo­ria dels ajuts soci­als; la por a les femi­nis­tes, com si no existís la violència mas­clista que, sense que pràcti­ca­ment se’n parlés, va assas­si­nar qua­tre dones en el període de la cam­pa­nya elec­to­ral. En canvi, es veu que, posem per cas, no val res la pujada del salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal.