Fer visible la regla
Aquesta setmana que acaba, el riu Onyar al seu pas per Girona ha guanyat un mural nou que porta per lema Canviem la mirada. Treballem per l’equitat menstrual. Es troba just sota la plataforma de la plaça de Catalunya, a l’inici del carrer del Carme, i mostra la part inferior d’un tors vestit amb calces de les quals surten roses vermelles. És un dibuix delicat, per al meu gust massa petit, tenint en compte que l’equitat menstrual afecta la meitat de la humanitat. El mural m’ha fet pensar en totes les vegades al llarg de la meva vida que he sentit parlar de la regla de manera indirecta, en veu baixa, amb eufemismes ben estranys. “Estic en aquells dies”, “M’ha vingut a veure la meva tia”, “Estic amb l’Agnès, que ve cada mes”, “Tinc els pintors a casa”... Frases fetes que en la meva adolescència innocent havia arribat a considerar literals. Afortunadament, mai em va passar pel cap que tenir la regla fos res dolent, gràcies a la claredat amb què en parlaven els meus pares i al fet de tenir dues germanes més grans que sovint en feien broma (una vegada fins i tot em van convèncer que les compreses també servien de plantilles retallables per a les sabates).
Però resulta evident que no tothom va tenir la mateixa sort. Conec casos de nenes –i no dic noies perquè sembla que la regla ve cada cop més aviat– que encara ara se senten incòmodes la primera vegada que menstruen i no volen de cap manera que ningú se n’assabenti. Deu ser un ressort d’autoprotecció mil·lenari com a resultat de la pressió que se’ns ha exercit al llarg de la història. Les dones amb la regla han estat rebutjades, s’ha considerat que espatllaven el menjar i les collites, que podien convertir el vi en vinagre, que provocaven avortaments en el bestiar, que eren impures... No és estrany que l’estigma encara perduri. I tampoc és estrany que hagi costat tant fer entendre que les regles poden ser molt doloroses, perquè sovint les mateixes dones ho hem amagat. Els permisos laborals per la menstruació són un gran avenç, però cal continuar parlant de la regla i de tot allò que l’envolta, i si es fa visible en l’espai públic, encara que sigui amb un petit mural, molt millor.
