‘Encareu, encareu, maleïts’

Al contrari que els del PP, que ho consideren una excentricitat, trobo que sis cara a cara entre Sánchez i Feijóo són molt poca cosa. Com si anés amb el fre de mà posat, aquest home. Semblaria com si al president i als empleats d’imatge i comunicació els emboirés un virus el cervell o els fessin vudú Guerra i Leguina, perquè facin una proposta tan pobra. Sis tristos debats cara a cara! A més, mantenir el clàssic amb tots els candidats, perquè no se’ls emprenyi tothom. Quina vulgaritat en un moment tan assenyalat per a la història de l’imperi en què no s’amagava el Sol! Com poden plantejar una poca-soltada que deixa fora del circ tots els altres caps de llista? El que toca és una marató d’un polièdric cara a cara a l’estil del Balleu, balleu, maleïts (1969), de Sydney Pollack. Tots els candidats fent rotllana, sense normes ni moderador. Sis setmanes seguides. Vinga propostes i contrapropostes... Vinga idees i programes... Xerra que xerraràs. Explica que explicaràs. Replica que replicaràs. Amb dos jurats, com s’estila ara en els formats televisius. Un jurat tècnic i un de popular. El resultat de les votacions s’entrega al CIS, que les cuina i les dona en exclusiva a les vuit del vespre del 23 de juliol, quan es tanquen els col·legis. Així els tertulians, mentre no hi ha escrutat un percentatge significatiu, comparen l’Encareu, encareu, maleits amb l’enquesta a peu d’urna. No és cap excentricitat, amics del PP. Nomes heu de salpebrar una mica la proposta.