Opinió

A la tres

‘Entreeleccions’

“El termini entre el 28-M i el 23-J és tan curt que condiciona els pactes municipals i les decisions dels partits, per guanyar vots, però sobretot per no perdre’n

El període d’entre­e­lec­ci­ons s’ha escurçat tant que no es té temps de pair els resul­tats del 28-M que ja parem taula per al 23-J. La imme­di­ata con­vo­catòria tena­lla els pac­tes forçats entre grups muni­ci­pals o regi­dors que mai no s’enten­drien però que matemàtica­ment serien pos­si­bles –com el suport del PP i Vox a Coll­boni o a Colau– pel temor al descrèdit i a per­dre el suport dels que t’han votat al maig. Aquest fet afa­vo­reix les majo­ries sim­ples per ele­gir alcal­des el 17 de juny. Alhora s’acce­le­ren els habi­tu­als tras­pas­sos de res­pon­sa­bi­li­tats entre els polítics més pro­fes­si­o­nals, com el de Fran­cina Armen­gol, que des­ban­cada del govern balear es pre­senta per a dipu­tada al Congrés. També el dego­teig de regi­dors o alcal­des que ple­guen, com Pueyo a Lleida, després que els seus pro­jec­tes hagin rebut cla­te­lla­des. La recu­pe­ració de Junts amb Trias els faci­lita la subs­ti­tució de Borràs per Erra com a pre­si­denta del Par­la­ment, tot i que aquest ter­mini l’han acce­le­rat més el Suprem i la mesa del Par­la­ment de Vergés. S’asse­gu­ren la pre­sidència, tot i la temp­tació de dei­xar-la vacant, no fos que els pac­tes polítics ho facin encara més difícil o que ERC s’ho repensi en el fra­gor de la cam­pa­nya. A Junts man­te­nen les dues ànimes amb la can­di­da­tura de Nogue­ras, però ves que no en depen­gui d’ella l’elecció entre Sánchez o Feijoó i Vox. El con­ser­va­do­risme dels par­tits els acon­se­lla no arris­car gaire per no per­dre vots, i desig­nar can­di­dats ràpida­ment abans d’obrir debats per des­fe­tes el 28-M, com és el cas de Rufián. Això sí, fan veure els intents de pac­tar un front, o pro­gra­mes o llis­tes al Senat, com si es tractés de la família Messi i el Barça car­re­gant-se de raons per acu­sar altri si es frus­tra el fit­xatge. Enmig de tanta tàctica, una dipu­tada cohe­rent: Marta Rosi­que (ERC) aban­dona la política activa, plega del Congrés i se’n va al mer­cat labo­ral, dece­buda pel fet que la política ins­ti­tu­ci­o­nal li impe­deix tre­ba­llar pels joves. El seu antic cap de llista, que va pro­me­tre estar a Madrid divuit mesos i hi porta una dècada, en pot pren­dre nota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia