Festivals escolars

Els primers quinze dies de juny són temps de festivals, representacions, competicions, obres de teatre i altres extraescolars que demanen a les famílies més o menys implicades en els estudis dels seus fills durant la resta de l’any que facin un esforç, aquest de debò, i no deixin de ser presents quan se’ls convoqui a l’activitat corresponent. Els pavellons són els escenaris preferits per mostrar a un públic entusiasta quina ha estat l’evolució de l’infant des que va decidir al setembre que la seva vocació estava vinculada a l’esport, a la música o a la dansa. El nivell d’exigència tant de professors i monitors com dels mateixos pares no té cap importància, més enllà de garantir que la criatura no prengui mal dalt dels patins de rodes descontrolats, que quan faci la giravolta de la coreografia no es trenqui res o que quan toqui l’instrument allò que acabi sonant s’assembli només una mica a la melodia prevista. És un espectacle de gran tendresa veure com els progenitors criden consignes, envien petons i reparteixen consells als nens i nenes que miren les graderies entre la por de decebre i l’orgull de ser protagonistes. La responsabilitat els ofega i més d’un, en especial els més menuts, fan viatges constants al lavabo per intentar alleugerir el mal de panxa que els rosega. I quan arriba l’hora i sona la música enllaunada pels altaveus i surten a la pista en una filera on hi ha més voluntat que no pas ordre, el públic, tot, guarda un silenci expectant que només es trenca quan alguna de les joves promeses rodola per terra. L’aplaudiment tancat de pares i mares i tiets i cosins i avis i àvies omple el recinte i s’embolcalla de crits, xiulets i expressions d’ànims que es mantindran durant la resta de l’actuació. I quan tot acaba i res ha sortit com s’esperava i la mainada saluda esgotada més per l’esforç anímic que no pas físic, l’ovació travessa les parets, el públic s’aixeca i la felicitat s’imposa. Mai no hi ha errors ni males actuacions en els festivals infantils, perquè, al contrari que a la vida, l’èxit sempre està garantit.