Pinochet també ho va deixar ben lligat
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Toni Romero, Susana Oliveira, Irene Casellas, Ure Comas, David Brugué, Xavier Castillón i Francesc Espiga.
La de Pinochet a Xile ha passat a la història com una de les dictadures més cruels del continent americà i, com sol passar en aquests casos, tot i la seva desaparició física i malgrat el procés democràtic en què està immers el país, el règim es resisteix a extingir-se. Seguint l’exemple de Franco a Espanya, Pinochet ho va deixar tot lligat i ben lligat per això l’actual president, Gabriel Boric, està trobant tants obstacles a l’hora d’aprovar una Constitució que enterri definitivament la petjada del totalitarisme. Boric, polític progressista determinat a impulsar l’estat del benestar que l’antiga constitució no reconeix, va guanyar les eleccions legislatives amb un contundent 56% dels vots, molt per davant de l’oponent ultradretà. Però es va endur un important revés quan el text de la nova carta magna que proposava va ser rebutjat pel 62% dels xilens. Lluny de llençar la tovallola malgrat el sever correctiu, Boric ha intentat fer un exercici de pragmatisme i ha obert un procés de reelaboració amb la participació de cinquanta consellers i amb la col·laboració d’una comissió d’experts integrada per juristes d’ampli espectre ideològic. D’aquí a sis mesos hauran d’haver enllestit la nova proposta, que també serà sotmesa al parer de les urnes.
El problema és que l’efecte Boric s’estigui esvaint i amb ell l’esperança d’un autèntic canvi tal com el seu triomf electoral semblava haver proclamat. La gran paradoxa és que el mateix electorat que havia triat una convenció pràcticament d’extrema esquerra es decantés al maig per donar ales a l’extrema dreta, que n’ha boicotejat el projecte constitucional. El nou procés de redacció ha corregit el caràcter monocolor que l’esquerra va atorgar a l’anterior esborrany i que un electorat més moderat del que comptaven ha castigat. Però l’actual govern no renuncia a una de les principals exigències de Boric: que la Constitució reflecteixi l’obligació de l’Estat de cobrir l’ensenyament i la seguretat, en contrast amb la visió de Pinochet, més interessat a garantir el dret a la propietat privada. I és que no es pot dipositar cap esperança en el futur si les regles del joc pertanyen al passat.