La revolució cultural catalana

Segons un estudi internacional, el nivell de comprensió lectora a primària s’ha desplomat en els darrers cinc anys. La pandèmia, les biblioteques escolars, la immersió lingüística, les pantalles... Cap de les explicacions que trobem als mitjans és específica dels darrers cinc anys a Catalunya. Què ha passat a les escoles catalanes? Hi ha hagut un capgirament en els mètodes educatius amb un èmfasi en el treball per projectes, l’educació emocional i la digitalització sota la bandera d’Escola Nova 21. La base científica és bastant feble: el treball per projectes fa un segle que s’utilitza i l’evidència mostra que no és la panacea.

Aquesta revolució cultural xinesa a la catalana s’ha fet amb fervor sectari i escarnint l’educació tradicional. Els mètodes de sempre per aprendre a llegir o a calcular es qualifiquen ara d’antiquats davant l’alternativa indolora dels nous. Només tenen un problema, que no funcionen.

No fer repetir curs per maquillar estadístiques de fracàs escolar, direccions de centre que silencien i deporten professors dissidents... aquí també hi ha hagut una guàrdia roja fent barrabassades.

L’estudi és un toc d’alerta important, però les reaccions inicials mostren que ningú té ganes d’anomenar les coses pel seu nom. Les escoles catalanes van patir molt les retallades fa deu anys. En aquest context de desmoralització, Escola Nova 21 va saber vendre la seva revolució cultural gràcies a les seves connexions polítiques. Com era previsible, no ha funcionat. Cal saber aturar a temps l’invent o començar a demanar resultats i explicacions i estar preparat a posar-hi més recursos. Altrament ens arrisquem a una generació d’analfabets per a tots aquells nens de menys de 10 anys.