Sociovergència al poder

Divendres, mentre ERC votava a favor d’Anna Erra com a nova presidenta del Parlament, es feien públics els pactes de Junts amb el PSC per desbancar ERC d’alcaldies en municipis com ara Roses, Sitges o Lloret de Mar i també a la Diputació de Tarragona, per posar alguns exemples. Els republicans per ara han complert el compromís de prioritzar acords independentistes. Ho han fet al Parlament i, per l’acostament de Maragall i Trias, sembla que també serà possible a l’Ajuntament de Barcelona. Per contra, però, la sociovergència segueix imposant-se en ajuntaments, consells comarcals i diputacions. És legítim i és democràtic. I, alhora, per la immensa majoria de la gent és incomprensible que un independentista pacti amb el PSC per evitar que l’alcalde sigui un altre independentista, sigui del partit que sigui. Els líders polítics es lamenten de l’abstenció, de la desafecció i de l’antipolítica. Però justament no ser conseqüents i no complir les promeses electorals alimenta aquest fenomen. No es pot fer campanya atiant el fantasma del tripartit, per acabar-lo fent tu. No es pot oferir una candidatura única independentista per anar a Madrid mentre amb la calculadora es fa el joc de l’aritmètica per aconseguir alcaldies al preu que sigui, deixant la ideologia a banda. Fer un front democràtic a Madrid hauria estat bé per poder abordar plegats temes com ara el referèndum o la fi de la repressió. Però amb el mapa d’aliances contra natura que veurem dissabte que ve quan es constitueixin els ajuntaments ja es veu a venir que serà molt difícil recuperar la confiança perduda entre uns i altres.